constrènyer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, constrenye'l o constrenye-la en comptes de constrènyer-lo o constrènyer-la]

1 1 v. tr. [LC] Obligar, reduir, (algú) a obrar contra la seva voluntat. El van constrènyer a dir que sí. La necessitat el constreny a vendre's les propietats.
1 2 v. tr. [LC] Reprimir, contenir. Refrenar i constrènyer la seva cobejança.
2 v. tr. [LC] Cloure estrenyent.